Quan tot falla, hi ha la radioafició? Potser no!

Recordeu aquell eslògan de la ARRL? "When everything else fails, there's amateur radio" (Quan tot falla hi ha els radioaficionats), volent dir que els radioaficionats som un grup de tècnics ben entrenats i equipats per establir comunicacions d'emergència quan les xarxes habituals cauen per raons catastròfiques.

Doncs bé, la FCC (l'agència nord-americana de control de les telecomunicacions) ha inclòs les activitats rel·lacionades amb exercicis de Protecció Civil dins l'àmbit de les "Business Communications", és a dir de les comunicacions professionals i privades que són exclusives de l'Estat i de les empreses designades a l'efecte. En David Coursey N5FDL denuncia en el fòrum de QRZ.com aquesta situació http://forums.qrz.com/showthread.php?t=218059 .

Segons en David tots aquells professionals rel·lacionats amb la seguretat i salut públiques com policíes, bombers, metges, infermeres, etc. no poden participar en exercicis de Protecció Civil en bandes d'aficionats ni tan sols disposant de llicència de radioaficionats i de trobar-se en el seu temps lliure, això segons la interpretació de la llei que en fa la FCC en exigència de la seva aplicació.

No es coneixen les raons per les quals l'Administració ha arribat a aquesta conclusió que deixa fóra del marc legal totes aquelles activitats que els radioaficionats americans realitzen amb els serveis d'emergència, excepte en cas de catàstrofe real, llavors tot s'hi val. I en temps "de pau" els entrenaments hauràn de ser sense la participació dels "professionals" que hauràn de fer servir de forma exclusiva les seves xarxes de telecomunicacions, normal oi?
Probablement els experts de l'Administració d'EEUU han arribat a la conclusió, sempre segons la nostra suposició, que la coordinació de les comunicacions d'emergència és patrimoni exclusiu dels professionals i que no hi ha lloc per a un col·lectiu no professional i més encara davant unes xarxes tan potents com les actuals. També pot haver influit la necessitat de protegir el secret de les comunicacions rel·lacionades amb protocols d'actuació de seguretat. Tot plegat indigna força en David mentre que a nosaltres no deixa de sorprendre'ns com la FCC ha estat tant de temps permetent les ingerències d'alguns radioaficionats en el món de Protecció Civil fins a l'extrem que han convertit aquesta activitat en la seva raó de ser a la ràdio i han arribat a utilitzar les bandes de radioaficionats per establir comunicacions pròpies dels sistemes oficials de gestió d'emergències, tal vegada les grans extensions de territori amb baixa densitat de població i la precarietat d'alguns serveis públics en el passat ho hagin promogut, però no és el cas avui.

A casa nostra el panorama és ben diferent, aqui no s'escolten "professionals" en exercicis de Protecció Civil ni a les bandes d'aficionats ni tan sols a les freqüències de la xarxa REMER, destinada a l'ús exclusiu de radioaficionats acreditats a la Dirección General de Protección Civil y Emergencias, i a banda d'això però com a denominador comú a la qüestió de les comunicacions d'emergència, cada cop és menor l'interès de les administracions pels voluntaris civils, siguin radioaficionats o no. No entrarem a discutir sobre la veritable "preparació" dels radioaficionats en aquests casos ni de la capacitat de l'Estat a disposar de xarxes "blindades" però és ben cert que afortunadament el món ens necessita cada cop menys, si més no pel que fa a gestió de comunicacions d'emergència.
Quan tot falla, si falla algun dia, hi haurà "amateur radio"?.

EA3URC