Emergències

Qualsevol titular de llicència d’estació d’aficionats està obligat a col·laborar, amb el requeriment de l’autoritat competent, amb els seus mitjans radioelèctrics, en las bandes de freqüències atribuïdes al servei d’aficionats, per satisfer les necessitats de comunicacions relacionades amb operacions d’auxili i seguretat en cas de catàstrofes.
Al igual que molts altres països, a Catalunya existeix un conveni de col·laboració entre l’Administració de la Generalitat de Catalunya; mitjançant els departaments d’Interior i Ocupació i, el Consell territorial d’URE a Catalunya, La Federació Catalana de Radioaficionats, i la Unió de Radioaficionats de Catalunya, en matèria d’emergències.
Aquesta col·laboració passa entre d’altres objectius per:

• Obrir un fitxer de radioaficionats voluntaris que estiguin disposats a col·laborar en cas d’emergència.
• Elaborar els protocols a seguir en cas d’emergència.
• Realitzar exercicis i simulacres en escenaris especials.
• Incloure als radioaficionats com part logístic en els plans de protecció civil.
• Donar formació als voluntaris.
• Incorporació dels radioaficionats als comitès tècnics de seguiment de risc i/o als comitès d’emergències.

Cap país s’escapa d’alguna possible situació de catàstrofe natural, la historia més recent ens ho está recordant constantment. Els últims tornados d’Oclahoma USA, el tsunami del Japó del 2011, el de la India del 2004, els terratrèmols de Itàlia, Sud Amèrica, Lorca, els ciclons atlàntics de Cuba, Missisipi, etc. o de les accions terroristes com l’atac a les torres bessones de New York, de la estació d’Atocha de Madrid, de Londres o d’altres. En aquest casos les comunicacions són fonamentals en els primers moments de desconcert, i lamentablement els sistemes de telefonia pública o els sistemes d’emergències o d’energia solen patir també les conseqüències de la catàstrofe. Es aquí en aquest moment on un radioaficionat pot realitzar una tasca molt important, ja que amb un senzill equip de comunicacions pot donar l’alerta i explicar la situació en que es troba. En totes les situacions abans esmentades sempre ha existit la col·laboració desinteressada dels radioaficionats, però està clar que aquesta actuació si no està coordinada i regulada poc pot aportar a la societat.

Com a conclusió de la importància que tenen el radioaficionats en cas d’emergència adjuntem el que diu textualment la ITU en el seu curs bàsic sobre telecomunicacions en situacionsd’emergència per joves de tot el mon. És per aquesta raó que molts radioaficionats no només participen en serveis voluntaris d’intervenció en situacions d’emergència o quan succeeix una catàstrofe, sinó que també ocupen càrrecs d’alt nivell com directors de telecomunicacions d’emergència en nombroses organitzacions. Cada vegada que s’elaborin plans de preparació per a les telecomunicacions d’emergència cal posar-se en contacte amb els clubs locals i associacions nacionals d’operadors radioaficionats.