EA3JTT, Joan, és un radioaficionat experimentat en mesures de radioastronomia. Amb motiu de l’eclipsi solar que serà total en bona part dels Països Catalans, ha desenvolupat un programa en llenguatge python per a mesurar la variació del soroll de fons ( radiòmetre) produït pel sol i rebut en un senzill receptor SDR com el popular RTL-SDR. La seva proposta és mesurar el descens de soroll en la banda de 10m durant l’ocultació del sol. Ell mateix ho presenta amb aquest escrit:
«El proper 12 d’agost tenim una oportunitat excel·lent per fer una observació passiva d’activitat solar a la banda de ~30 MHz, utilitzant un receptor SDR i un sistema d’adquisició senzill.
En radioafició i radioastronomia amateur, quan treballem a HF alta (25–35 MHz), no “veiem” el Sol com en òptic. El que fem és inferir informació a partir del nivell de soroll rebut. El Sol és una font d’emissió potent en ràdio, especialment durant esdeveniments actius. En aquesta banda, el senyal solar es manifesta com un increment del soroll de fons en un rang de freqüències relativament ampli.
El mesurament és estadístic. Observem la densitat espectral de potència (PSD) en un analitzador d’espectres de programari i quantifiquem el nivell mitjà en dB.
Durant l’eclipsi, quan la Lluna oculta parcialment o totalment el Sol, passa una cosa mesurable:
- El nivell de soroll solar disminueix.
- La caiguda pot estar a l’ordre de diversos dB (típicament 2–6 dB depenent de l’activitat solar i l’amplada de banda analitzada).
- La variació es concentra a l’entorn espectral on el soroll solar domina sobre el soroll galàctic i terrestre, al voltant de 30 MHz.
No és màgia. És geometria celeste aplicada a radiofreqüència.
Antenes recomanades.
A 30 MHz estem en longituds d’ona de ~10 metres. Algunes configuracions pràctiques:
- Dipol de mitja ona (~5 m per braç).
- Dipol en V invertida.
- Loop horitzontal de gran diàmetre.
- Fins i tot un fil llarg amb bon pla de terra.
Allò interessant: per a aquest tipus de mesura no necessitem apuntar amb precisió. El Sol és una font extensa i potent a HF. L’antena pot estar perfectament instal·lada a baixa altura, fins i tot prop del terra, orientada cap a la sortida del Sol per maximitzar coherència geomètrica durant la fase inicial de l’eclipsi.
L’objectiu no és directivitat extrema. És estabilitat.
Què veurem a l’SDR ?
Al waterfall o espectre:
• Abans de l’eclipsi: un “sòl” de soroll elevat i relativament estable.
• Durant l’ocultació: descens progressiu del nivell mitjà al rang monitorat.
• Després del màxim: recuperació del nivell inicial.
Si configurem correctament:
• Ample de banda fix (per exemple 200 kHz–1 MHz).
• Guany constant.
• Mitjana temporal estable.
podrem registrar la corba de caiguda en dB davant del temps. Això ja és ciència quantificable.
És important recordar que a la radioafició treballem per inferència: mesurem potència rebuda i, mitjançant comparació temporal, deduïm canvis físics a la font. No estem veient l’eclipsi, estem detectant la reducció d’emissió solar a la ràdio.I això és profundament elegant.
El 12 d’agost no només mirarem cap al cel. Ho escoltarem.»
Font i crèdits: EA5JTT, Joan
͏͏ ͏͏ ͏
Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.
͏͏
͏͏ ͏͏
