Darrerament s’ha publicat a la revista científica Nature un estudi on es combina les imatges del telescopi Inouye amb simulacions informàtiques de la superfície solar. En les imatges, els científics hi han trobat estructures gairebé idèntiques, tant pel que fa a la forma com al moviment respecte a allò predit en la teoria matemàtica. La distància mitjana entre els remolins de plasma era d’entre cinquanta quilòmetres i seixanta-cinc, tant a les imatges reals com a les simulacions. Aquesta coincidència ha permès als investigadors de confirmar que les estructures observades són causades per la inestabilitat de Kelvin-Helmholtz, la qual està relacionada amb les tempestes solars que afecten de manera cabdal en la propagació ionosfèrica usada per la radioafició. La inestabilitat Kelvin-Helmholtz és un fenomen físic que es produeix quan dues capes de fluid, en aquest cas plasma solar, es desplacen a velocitats diferents. Aquesta diferència de velocitat genera alteracions que poden créixer fins a formar ones i espirals, similar al que passa a la Terra amb els núvols, la superfície del mar o en corrents d’aire.
El telescopi Daniel K. Inouye, situat al cim del volcà Haleakalā, a l’illa hawaiana de Maui, és el telescopi solar més potent del món i ha permès d’obtenir les imatges de més resolució captades mai de la fotosfera, la capa visible del Sol.
Font i crèdits: National Solar Observatory – NSO
͏͏ ͏͏ ͏
Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.
͏͏
͏͏ ͏͏
