El laboratori de recerca de la força aèria dels EEUU a New Mexico, AFRL, ha experimentat un mètode per a caracteritzar les esporàdiques E que succeeixen quan apareixen grans estructures de plasma d’electrons en l’alta atmosfera.
Aquestes estructures de plasma, que es poden donar a mitges latituds del planeta, poden afectar la propagació de manera positiva o negativa. Els entusiastes de VHF sovint utilitzen propagació d’esporàdica E per a fer QSOs llunyans i DX.
Membres d’AFRL i de la universitat de New Mexico han desenvolupat un nou mètode que es basa en l’aprofitament de la RF i el soroll radioelèctric emès no intencionadament per les línies elèctriques. Donat que les línies elèctriques són per arreu, es pot observar esporàdiques E en una zona propera a l’observatori de longituds d’ona llargues, LWA, de la Universitat de New Mexico. (longituds d’ona llargues entès des del punt de vista astronòmic, és a dir HF i VHF). Aquesta tecnologia pot resultar d’interès per a radioaficionats, mariners, militars i radiodifusió. Els radioaficionats fa temps que s’aprofiten de les esporàdiques E per a DX en bandes de 2 metres i 6 metres. Fins al moment l’única manera de detectar esporàdica E activa era amb observacions de prova i error en el moment que succeïen.
Chris Fallen, investigador i radioaficionat – KL3WX – indica que usen un mètode semblant a predir tempestes amb radar. Usen el soroll radioelèctric per les línies elèctriques com a emissions de radar i en capten el rebot ionosfèric. Un millor coneixement conduirà millorar el disseny de sistemes de ràdio per a minimitzar els efectes adversos i aprofitar-se dels efectes positius de les esporàdiques E, com per exemple en xarxes de comunicació d’emergència.
Chris Fallen ha participat en molts altres experiments ionosfèrics des de la universitat d’Alaska. Principalment en la instal·lació HARP i emissions des de l’observatori d’Arecibo.
L’observatori LWA s’anomena The Owens Valley Long Wavelength Array. És format per un array de 288 antenes dipol creuats, amb ample de banda de 58MHz i funcionant amb interferometria. El sistema treballa amb senyals dentre 27 i 85 MHz. Hostatja el correlador més gran del món que permet correlar fins a 512 senyals, que junt amb l’array de dipols creuats permet fer una imatge completa del cel.
Fonts i crèdits: Universitat New Mexico, AFRL, KL3WX, ARRL.
͏͏
Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.
