El 8 de març de 2014 el vol MH370 de Malaysia Airlines va desaparèixer dels radars aeris sense deixar rastre. Es tractava d’un avió Boeing 777 amb 239 persones a bord el qual encara no ha estat localitzat. Recentment s’ha publicat un estudi de Richard Godfrey, un dels experts en la recerca del MH370, en que s’explica com les transmissions de radioaficionats WSPR poden facilitar la recerca.
Imagineu que heu de caminar per un espai d’alta seguretat ple de feixos làser invisibles que disparen una alarma cada cop que se’n creua un. Doncs això és una mica el que fa un avió i en el que es basa aquest estudi, on els feixos làser serien la comunicació ionosfèrica entre dues estacions en WSPR. L’estudi constata que el MH370 va provocar una sèrie d’anomalies de deteccions de transmissió de ràdio que confirmen que es trobava a la ubicació que han suggerit els estudis de satèl·lit i la modelització de la deriva.
Richard Godfrey va trobar que el vol MH370 va creuar vuit contactes DX en WSPR, que es poden considerar anormals, en el seu trànsit per sobre l’Oceà Índic. Aquests reflecteixen posicions del vol que encaixen amb la trajectòria del vol perfectament documentada per les dades dels satèl·lits Inmarsat. El fet que no hi hagués altres vols en aquella zona remota de l’Índic va facilitar l’anàlisi de les dades de la detecció WSPR.
També recentment, en DJ4FF –Robert Westphal- va fer una xerrada a la trobada HamSCI 2021 amb el títol “Geocaching in the Ionosphere” on donava una visió general de cóm usar WSPR per a geolocalització del vol MH370.
Basant-se en diversos vols a la remota Antàrtida, s’analitza les variacions de senyals WSPR aprofitant les estacions DP0GVN, a la base antàrtica Alemanya Neumayer III, com a transmissora i ZL2005SWL com a receptora. Ajudats de receptors SDR, s’analitzen els efectes de Forward Scatter i Back Scatter en els contactes WSPR. S’observa com els senyals WSPR, en rebotar amb el fusellatge dels avions, poden tenir grans variacions d’intensitat de senyal, deriva de freqüència ( un pocs Hz/min ) , derives de freqüència en formes de serpent o semi-lluna, senyals no descodificats tot i tenir millor SNR que d’altres sí descodificades i recepcions bilateral/multilateral.
Pel cas del MH370 varen recollir els enregistraments de la base de dades www.wsprnet.org per a les 8h del vol, amb senyals des de 7 fins a 28 MHz, i estacions de tots els continents. L’anàlisi dels senyals WSPR mostren el gir que va fer l’avió a les 17h22 UTC i el gir de 180 graus vers l’Oceà Índic de les 19h UTC. Les trajectòries dels DX s’analitzen amb programes especialitzats com VOACAP Ham Online, Proplab 3.1 que tenen en compte el camí llarg i camí curt del salt seguint el cercle major, la propagació per línia gris, etc.
En aquest mapa es mostra la posició del MH370 a les 17h22 UTC al nord de Malàisia, just quan feu un gir de 180º cap al sud, direcció a l’Oceà Índic, que coincideix amb la trajectòria de contacte WSPR entre HS0ZKM TX cap a VK3DXE RX en que hi hagué una anomalia per deriva de senyal de -1 Hz/min.
En aquest mapa es mostra la posició del vol a les 21h20 UTC segons el registre Inmarsat que coincideix amb el camí del contacte entre VK3DXE TX cap a 4X1RF RX amb una anomalia per deriva de freqüència -2 Hz/min.
L’estudi acaba remarcant com els senyals WSPR poden contribuir a corroborar els resultats obtingut de les dades Inmarsat per a zones remotes amb baixa densitat de vols.
Fonts i crèdits: Richard Godfrey , Robert Westphal DJ4FF – “Geocaching in the Ionosphere”
Si t’ha agradat llegir aquesta notícia, associa’t a URCAT, l’Associació Nacional dels Radioaficionats Catalans.
