Reflexions de K1ZZ sobre la WRC-12

Amsat-bb:
Vaig tornar a casa ahir a la nit després de 33 dies tan memorables i exitosos a Ginebra per la Conferència Mundial de Radiocomunicacions i la primera Reunió Preparatòria per la Conferència CMR-15. Passarà algun temps abans que pugui redactar un informe consolidat i un article en QST, però volia expressar els següents pensaments abans de submergir-me en l’acumulació de treball que m’espera aquí en Newington.

Durant el temps que he estat com a membre del personal d’ARRL involucrat amb la Unió Internacional de Radioaficionats des de 1972, la Conferència Administrativa Mundial sobre Ràdio de 1979 sempre sobresortirà com un èxit extraordinari. De vegades encara escoltem referir-se a les bandes de 10, 18 i 24 MHz com “les bandes WARC”, tot i que ja van passar 30 anys d’això. La CMR 2003 ocupa el segon lloc, perquè aconseguim una cosa que no s’havia fet abans: moure a les radiodifusores de HF 100 kHz més amunt de l’espectre, millorant així moltíssim la utilitat de la banda de 40 metres.

Cap assoliment individual de la CMR-12 es compara amb aquests, però hi va haver tantes activitats destacades a la conferència d’aquest any que és difícil decidir quina d’elles va ser la millor:
Continueu llegint…

– El discurs de Joe Taylor, K1JT, a la Plenària al final de la segona setmana de la conferència, amb una excel·lent introducció pel secretari general de la UIT, Dr Hamadoun Touré, HB9EHT.

– La celebració del 50 aniversari de l’International Amateur Radio Club, 4U1ITU, en l’esplèndid Saló Popov a la torre de la UIT amb assistència de secretaris generals anteriors i l’actual, i Directors del Buró de Radiocomunicacions

– El nostre fre al fet que els radars oceanogràfics estiguessin en les bandes de radioaficionats o adjacents a elles.

– La nova assignació en 472 kHz.

– Un punt d’agenda per a la CMR-15 per a considerar una possible assignació secundària per al servei de radioaficionats en parts de la banda de 5250-5450 kHz.

– El maneig exitós d’un punt futur d’agenda potencialment difícil relacionat amb pico i nanosatélits (aquest tema és massa complex per discutir en detall aquí, però és un bé important).

També hi va haver alguns èxits per a la radioafició durant la CMR, incloent:

– Els primers QSOs EME en 1296 MHz des 4U1ITU utilitzant el programari de K1JT, amb K1JT en persona en els controls.

– Més de 13,600 QSOs treballats des 4U1WRC.

– Més de 3,500 QSOs fets durant el Concurs CW DX de la ARRL des de la 4U1ITU.

La radioafició és només una petita part de la comunitat mundial de telecomunicacions i és comercialment insignificant comparada amb els interessos de la gent de satèl·lits i de la banda ampla. Així i tot, hem assolit una posició dins de la Unió Internacional de Telecomunicacions com un servei de ràdio respectable. Aquesta posició no es va aconseguir de la nit al dia ni a través dels esforços d’una sola persona o d’un petit grup. Es va aconseguir a través de la passió compartida i el sentiment de propòsit d’un extraordinari grup de persones de diferents països i diferents orígens, alguns amb posicions dins de IARU i alguns no, gairebé tots ells voluntaris, que van treballar a través de IARU per dècades per presentar una imatge altament professional i per assegurar que la participació en nom dels serveis de radioaficionats sigui d’una qualitat igual a la de qualsevol altre servei de ràdio, i millor que la d’alguns.

No s’imaginen com n’estic d’orgullós de formar part d’aquest equip.

73,

David Sumner, K1ZZ
Director Executiu de l’ARRL
Secretariat Internacional de IARU
23 febrer 2012

Please follow and like us:
error0

Deixa un comentari